Per acabar amb la història de l’Edifici de l’Escorxador, cal contextualitzar la restauració. Corrien els primers anys vuitanta, i la ciutat havia crescut extensament al voltant de l’Escorxador des que als inicis del segle XX havia estat construït als afores de la ciutat.
Les noves mesures sanitàries arribades amb la democràcia, junt amb el tràfec i el creixement demogràfic, van fer que l’escorxador hagués de tancar. 10 anys d’abandó van malmetre l’edifici de Morera, però aquest deteriorament va fer aflorar la necessitat de reconvertir-lo en un equipament social i cultural per al segle XXI. Ecequiel Usón fou l’arquitecte que en va projectar la remodelació amb 2 objectius clars: triar quines construccions conservar i evidenciar-les tot utilitzant materials molt neutres per a les noves, però alhora, que se’n diferenciessin prou (el totxo vermell característic del nou Escorxador)
El resultat, és l’edifici que coneixeu avui dia, el complex de l’Escorxador, que comprén: l’Aula Municipal de Teatre, l’Associació de Veïns Templers Escorxador, l’EBM El Rellotge, el Cafè del Teatre i el propi Teatre Municipal de l’Escorxador.
I per il·lustrar tot això, us deixem la tercera i darrera part del nostre vídeo.
El compartirem sencer a xarxes i el nostre canal de Youtube perquè forma part de la història de #Lleida
Aquest web utilitza cookies propies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegacio i les vostres preferencies, entre altres tasques. Més informació
