Qui ets?

El Llullu, nascut amb paràlisi cerebral, ha d’anar amb cadira de rodes i mai no podrà

caminar. En un càmping de l’Empordà on passen uns dies en família, el seu pare es

queda embadalit veient com corre el cosí del Llullu i té un somni: algun dia veurà

córrer son fill.
Acompanyat de la mare i la germana, passejaran el Llullu per tot el

món, d’Itàlia a Hawaii, atraient les mirades de persones molt diferents.
Fins que un dia, el somni es farà realitat.

Vaig publicar Quiet l’any 2008 en una col·lecció de narrativa, quan el Llullu tenia 8 anys. El llibre va començar a circular de seguida i es va traduir a diverses llengües, algunes tan llunyanes com el coreà. El 14 de juny de 2009 en vam fer una lectura pública il·lustrada amb música en el marc del concert benèfic Mou-te pels Quiets. Aquell mateix vespre alguns dels actors amics que hi van participar ja em van parlar de la força dramàtica de les escenes que llegien. El concert va omplir la sala gran de l’Auditori i va acabar amb una versió de "L’home estàtic" interpretada a cappella per Pau Riba i Sergi López, amb el Llullu dalt de l’escenari. Poques setmanes després, el 24 de juliol, el Llullu ens va deixar. Després del dol, vaig continuar fent lectures de fragments de Quiet en llocs molt diversos i davant

de públics molt diferents. De primer, només llegia, però de mica en mica vaig començar a explicar-ne els episodis més significatius del llibre, cada cop

més dramatitzats, i al final vaig pensar que n’havia de fer una versió teatral que visibilitzés aquests éssers sovint invisibles, els quiets, que et permeten

descobrir qui ets.