El Teatre Municipal Julieta Agust�
El 15 de maig de 1677 es col�loca la primera pedra al convent de santa Teresa de l'ordre de les Carmelites. A la porta del convent destaca all� que dispos� en el seu testament Francesc Pastor, qui va donar diners per a la seva construcci�: “que hi fos col�locada una pedra de grans dimensions art�sticament treballada, amb l'escut del mestrescola i ardiaca de la Seu, sustentat per dos angelets dempeus, un cap d'angelet dessota i motius vegetals.” La pedra �s timbrada amb l'escut carmelit� i a sobre hi ha un bonet, mig tallat i el quarter superior mig partit: en el primer de la dreta es veu un molt� (ens suggereix el cognom de Pastor) i a sobre tres estrelles de sis puntes (que ens suggereixen el Carme), al de l'esquerra un pi (Pinyana) i al quarter inferior es llegeix una llegenda en al�lusi� al fundador del convent.
L'any 1707, durant la Guerra de Successi�, les monges van haver d'abandonar el convent i no hi pogueren tornar fins al gener del 1714.
L'any 1810 Lleida �s conquerida per les tropes napole�niques, que assalten el convent i en maltractaren les monges. En foren expulsades i no hi van poder tornar fins l'11 de maig de 1814.
El juliol de 1936, com a conseq��ncia de la Guerra Civil, altre cop hagueren d'abandonar el convent, que es va convertir en hospital de l'ex�rcit expedicionari itali�. Tornaren a ocupar-lo el mes de novembre de 1930.
L'any 1946 l'Ajuntament arranj� l'edifici i les religioses cediren a la ciutat la meitat del seu hort, que anys despr�s ocuparia el Mercat de santa Teresa. L'abril de 1947 s'acaben les obres, i l'esgl�sia i el convent tornen a obrir les portes a la ciutat.
El 1963 l'Ajuntament convoca un concurs per dotar el temple d'un mural que es faria a la part superior del presbiteri �el retaule havia desaparegut a la Guerra� i que estaria dedicat a la figura del m�rtir sant Anastasi. Tres pintors lleidatans es presenten al concurs: V�ctor P. Pallar�s, Gabriel Casanovas i Jaume Minguell. La Paeria tri� el mural del targar� Jaume Minguell (1922-1991), que pint� el Sant com a figura central de l'obra, vestit de soldat rom� i servant a la m� dreta una llan�a a mena de creu. Catorze personatges, tots homes amb llargues barbes, a excepci� d'un infant, el contemplen i l'envolten a banda i banda. Al fons s'aprecia la silueta de la Seu Vella.
El convent tanc� les seves portes el mes de maig de 1987 i pass� a ser propietat municipal. Des de l'any 1988 fins al 1994 s'hi instal�laren les depend�ncies del Conservatori Municipal de M�sica, mentre es constru�a el nou edifici que havia d'albergar l’Auditori i el Conservatori.
El 23 de mar� de 2000 s'inaugura la rehabilitaci� de l'esgl�sia com a teatre amb 185 localitats, avui anomenat Teatre Municipal Julieta Agust�, tot conservant l'escut a la porta d’entrada, els esgrafiats al cimbori i el mural d’en Minguell.
El 3 de maig de 2013, dins del marc de la 24a Fira de Titelles de Lleida, es d�na el nom de Teatre Municipal Julieta Agust� a aquesta sala municipal, en homenatge a la creadora i impulsora del Centre de Titelles de Lleida, morta en accident de tr�nsit l'estiu anterior.
____________________________________
Informaci� extreta del llibre
Sant Anastasi de Lleida. Hist�ria, tradici� i llegenda, Jordi Curc� i Pueyo, editat per l’Ajuntament de Lleida, dins la col�lecci�
“La Banqueta” n�m. 30, Lleida, 2002
