PASTORIAL I TUTELADA

Ara que l’Amor -les seves diverses formes, les seves lleis, els seus pactes, les seves conseqüències-, torna a estar al centre del debat públic i de les nostres converses privades, tornem a pensar que l’Amor és una cosa per a tothom. Però l’Amor és exclusiu. l’Amor és una activitat restringida. L’Amor és una zona prohibitiva.

Una part de la població es troba fora d’aquestes idees; fora de l’amor romàntic, de l’amor lliure, de l’amor dispers i despistat, de l’amor múltiple i de l’amor únic, de l’amor bell. I tampoc fora del sexe, lluny del contacte íntim sense tutela, aliens a l’electricitat nocturna dels cossos.

Però, quines idees, quines realitats, es viuen en aquests espais socials? Quines són les maneres d’estimar-se aquí? Quines són les formes de fer-se l’Amor? Quins poemes es xiuxiuegen a cau d’orella les persones enamorades?

Fa cinquanta anys, Pier Paola Passolini es passejava per Itàlia amb una càmera i un micròfon, preguntant-li a la gent sobre l’amor, la sexualitat, el matrimoni. Es trobà amb nens que es pensaven que havien sortit d’una coliflor i amb gent gran que mai havien vist ningú sense roba, fora d’ells mateixos, i encara ben justet. Amb aquest esperit, ens proposem saber com vivim l’Amor aquí i ara, les persones que conformem Incursió Social.